Quantes vegades hem sentit dir que l'energia nuclear és més barata? Aquesta afirmació no és certa. L'energia nuclear és més rendible per a les companyies que la comercialitzen, però no és més barata. I per què és més rendible? Perquè el gros de les despeses que comporta la nuclear se socialitzen, és a dir, els paguem entre tots i totes.
I quines són eixes despeses? Primerament la gestió dels residus. Mentre la central nuclear es troba en funcionament, els residus s'emmagatzemen temporalment en les instal·lacions de la central mateixa, és a dir, se'n fa càrrec l'empresa que els genera. Quan tanquen una central, el normal és deixar-la en custòdia a la companyia que l'ha explotada durant un cert període de temps a fi que disminuïsca la seua radiació i siga més segur el desmantellament. Però a partir d'eixe moment i durant la resta de la seua vida “contaminant” (que depenent del tipus de combustible que s'haja utilitzat, pot ser entre 2.500 i 25.000 anys), els residus nuclears són gestionats per ENRESA, empresa pública, és a dir, que paguem tots.
També hem de recordar que, a Espanya, la construcció de les centrals nuclears, propietat de companyies privades, es va dur a terme amb diners públics o bé mitjançant subvencions, i les inversions realitzades per aquestes companyies ja han sigut àmpliament amortitzades.
D'altra banda, en 2015 els consumidors hem acabat de pagar la moratòria nuclear en els nostres rebuts de la llum, una compensació a les elèctriques per la suspensió de les obres de set centrals nuclears en el primer govern de Felipe González (les elèctriques es van embarcar en la construcció de més centrals nuclears del que era raonablement necessari, una cosa que recorda a la “bambolla” de cicles combinats d'avui en dia, i sempre, clar, amb subvencions i suports estatals i rescatades igualment si les coses no van bé).
Així que, quan ens conten que l'energia nuclear és la més barata, hauríem de preguntar-nos: hem sumat ja tots els seus costos?
I quines són eixes despeses? Primerament la gestió dels residus. Mentre la central nuclear es troba en funcionament, els residus s'emmagatzemen temporalment en les instal·lacions de la central mateixa, és a dir, se'n fa càrrec l'empresa que els genera. Quan tanquen una central, el normal és deixar-la en custòdia a la companyia que l'ha explotada durant un cert període de temps a fi que disminuïsca la seua radiació i siga més segur el desmantellament. Però a partir d'eixe moment i durant la resta de la seua vida “contaminant” (que depenent del tipus de combustible que s'haja utilitzat, pot ser entre 2.500 i 25.000 anys), els residus nuclears són gestionats per ENRESA, empresa pública, és a dir, que paguem tots.
També hem de recordar que, a Espanya, la construcció de les centrals nuclears, propietat de companyies privades, es va dur a terme amb diners públics o bé mitjançant subvencions, i les inversions realitzades per aquestes companyies ja han sigut àmpliament amortitzades.
D'altra banda, en 2015 els consumidors hem acabat de pagar la moratòria nuclear en els nostres rebuts de la llum, una compensació a les elèctriques per la suspensió de les obres de set centrals nuclears en el primer govern de Felipe González (les elèctriques es van embarcar en la construcció de més centrals nuclears del que era raonablement necessari, una cosa que recorda a la “bambolla” de cicles combinats d'avui en dia, i sempre, clar, amb subvencions i suports estatals i rescatades igualment si les coses no van bé).
Així que, quan ens conten que l'energia nuclear és la més barata, hauríem de preguntar-nos: hem sumat ja tots els seus costos?
¿Cuántas veces hemos oído decir que la energía nuclear es más barata? Esta afirmación no es cierta. La energía nuclear es más rentable para las compañías que la comercializan, pero no más barata. ¿Y por qué es más rentable? Pues porque el grueso de los gastos que conlleva la nuclear se socializan, es decir, los pagamos entre todos.
¿Y cuáles son esos gastos? Primeramente la gestión de los residuos. Mientras la central nuclear se encuentra en funcionamiento, los residuos se almacenan temporalmente en las instalaciones de la propia central, es decir, se hace cargo de ellos la empresa que los genera. Cuando una central ha sido cerrada, lo normal es dejarla en custodia a la compañía por la que ha sido explotada durante durante un cierto período de tiempo para que disminuya su radiación y sea más seguro su desmantelamiento, pero es a partir de ese momento y durante el resto de su vida “contaminante” (que dependiendo del tipo de combustible que se haya utilizado, puede ser entre 2.500 y 25.000 años) que los residuos nucleares son gestionados por ENRESA, empresa pública, es decir, que pagamos todos.
También debemos recordar que, en España, la construcción de las centrales nucleares, propiedad de compañías privadas, se llevó a cabo con dinero público o bien mediante subvenciones, y las inversiones realizadas por estas compañías ya han sido sobradamente amortizadas.
Por otro lado, en 2015 los consumidores hemos terminado de pagar la moratoria nuclear en nuestros recibos de la luz, una compensación a las eléctricas por la suspensión de las obras de siete centrales nucleares en el primer gobierno de Felipe González (las eléctricas se embarcaron en la construcción de más centrales nucleares de lo razonablemente necesario, algo que recuerda a la “burbuja” de ciclos combinados de hoy en día, siempre, claro, con subvenciones y apoyos estatales y rescatados igualmente si las cosas no van bien).
Así que, cuando nos cuenten que la energía nuclear es la más barata, deberíamos preguntarnos: ¿hemos sumado ya todos sus costes?
